La Colmena està de celebració, i
no és per a menys. Després d'una "llarga travessia pel desert", com
explicaven l'Andreu i el Joan, (els diretors de l'aula de teatre), per fi tenen
data per inaugurar el nou local de la cooperativa, al carrer Francesc Vinyes de
Santa Coloma de Gramenet. Per aquest motiu i simulant les companyies antigues
de repertori van voler posar en escena dues funcions molt ben escollides i
representar-les l'una rere l'altre durant el passat cap de setmana, en les
quals han pogut participar tots els membres de la companyia.
Un dels grups van donar vida a un
bodevil titulat Dinero Negro, a
l'estil del Sé infiel y no mires con quién
que van representar l'any passat amb tant d'èxit i tanta afluència de públic.
Les mateixes ganes, el mateix entusiasme i la mateixa energia sobre l'escenari
del Tatre Sagarra i davant d'una platea que no va parar de riure durant els
seixanta minuts que va durar l'obra. Van posar en escena una història insòlita plena
de confusions i un argument que es va tornant més inversemblant a mesura que
avança la història. Una bona interpretació, una perfecta projecció de la veu i un respecte escrupulós dels torns de
paraula entre els personatges en un text gens fàcil d'assolir degut a la
intervenció seguida i variable de tots ells en cada escena. Entre tots van
saber elevar la tensió des del primer moment d'una obra que va avançar in crescendo per culminar amb un ritme
frenètic i molt divertit.
L'altre grup va representar El Florido Pensil, una obra que retrata les escoles i el tipus
d'educació en l'època franquista. Des d'aquí aprofito per felicitar els cinc
actors que donaven vida a cinc alumnes (i també a mestres i familiars, segons
l'escena) dels anys de la posguerra. No van parar de fer-nos riure en cap
moment i la gent gran del públic se sentia plenament identificada amb tot allò
que explicaven. Tenia el seu què veure cinc adults vestits amb bates d'escola i
asseguts sobre uns pupitres antics de fusta. Amb aquesta escenografia
minimalista i un vestuari modest van representar amb molta gràcia tot un seguit
d'escenes curtes que van entretenir els espectadors durant una bona estona. Els
actors es van encarregar d'oferir la seva ironia fresca i natural en tots els
gags i van buscar en tot moment la complicitat del públic. A més a més van
salvar un text complicat aportant-li molt de dinamisme a una obra amb un
rerefons històric i polític tan important com aquesta.
Com a colomenca primer, i com a
amant del teatre segon, he de dir que fa goig presenciar aquesta il·lusió,
aquestes ganes de treballar, aquesta dedicació incondicional i aquest amor pel
teatre que demostren tots els qui formen la companyia de teatre La Colmena. La
generositat dels qui fan teatre amateur és incalculable.
L'enhorabona i les gràcies a tots els actors i
actrius i als seus directors per fer-ho possible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario