Foto: François Passerini
Falaise també és el nom de l'últim espectacle de la companyia Baró d'Evel, de Blaï Mateu Trias i Camille Decourtye i estaran al Teatre Lliure fins el 13 d'octubre. Feia molt de temps que no veia res tan absolutament espectacular.
Vuit personatges, un cavall i uns coloms formen part d'un espectacle molt plural però conserven alhora la seva individualitat; vuit actors polivalents que canten, que són músics, pallassos i ballarins, destrueixen una escenografia, s'enfilen per ella, cauen, s'ensopeguen, es barallen i, sobre tot, s'abracen. Els vuis fan pinya, segueixen la mateixa coreografia, es desplacen per l'espai junts en una amalgama impossible i preciós de braços i cames i cossos, fan acrobàcies, s'ajuden i confien.
De la mateixa manera es barrejen la música, el circ, la dansa i el moviment en aquest espectacle poètic i sensible: de forma natural, nostàlgica i còmica, sense transicions, sense més pretensions que la recerca de la veritat i la bellesa.
Hi ha una experimentació constant en aquesta obra a nivell visual i sonor. Un dels moments més emocionants és en el que dos dels personatges es trenquen els seus vestits de guix, es desfan de la rigidesa com a concepte per desaprendre-ho tot. D'això va Falaise, de deconstruir-se i fer, com deia al principi, com fem els humans amb la vida: destrossar-ho tot (esquemes, discursos) per renéixer i tornar a construir-ho.
