Mai més t'acomiadis

Avui una àvia feia volar petons 
als seus nets a través de la reixa 

a la porta de l'escola.
M'han cremat els ulls.
M'ha pujat de cop una tristesa esfereïdora 

i àgil i com una onada ha ascendit 

i ha baixat per la gola fins a dissipar-se.
No coneixeràs els meus fills
però juro que els parlaré sempre de tu i
sabran d'on vénen, et prometo
que aprendran a estimar-te dins seu
com estic aprenent a fer-ho jo ara:
buscant-te el lloc amb millors vistes
dins el meu pit on, asseguda,
miris el mar i riguis i tallis verdures,
un espai còmode i tranquil
frec a frec amb la nostra història
on visquis per sempre i mai més 
t'acomiadis.