Encara no ho sé, Lola

Tot i que ja han finalitzat les funcions d’aquest espectacle, que ha estat aquest Nadal a la Plaça del Rei de Sant Cugat, Encara no ho sé, Lola de Los Galindos es mereixia un espai en el blog. Aquesta companyia ha creat, amb la construcció de la iurta (una carpa fet de pell i fusta a l’estil dels pastors mongols), un espai màgic on hi poden passar tot de coses insòlites. 

En aquest últim espectacle s’hi barrejen números d’acrobàcies, perxa xinesa, trapezi i hula-hoop entre d’altres especialitats circenses, un seguit de números lligats amb l’elegància que caracteritza a Los Galindos. Aquesta elegància es fa palesa no només en la forma dels seus espectacles sino també en els seus moviments, en les transicions entre els números, en la posada en escena. La música en directe provinent de diferents instruments (ara toquen el violí, ara el piano, ara l’acordió) revesteix i referma la perfecta execució de totes les disciplines que s’esdevenen en aquell espai tan petit on hi passen coses tan grans. Al bell mig de la iurta els artistes exhibeixen un control inmillorable de l’espai i una coordinació i un tempo executats amb molta cura. El circ de proximitat de Los Galindos barreja constantment la tendresa de la poesia amb la diversió dels números de pallassos en un espectacle per a tots els públics on petits i grans riuen i es queden bocabadats i passen, de manera pendular, del silenci de la sorpresa al xivarri de la riallada. 

Los Galindos que són, primer de tot, una gran familia, aconsegueixen, projecte rere projecte, redescobrir el circ i que els espectadors, en qualsevol cas, sempre en vulguem més.